Sala de prensa
Cinc minuts amb en Josep Pont Amenós: Projecte Pistatxo, un projecte win win
El Canal Segarra-Garrigues és una gran oportunitat per donar una forta embranzida socio-econòmica a comarques fins ara de secà. Es calcula que a ple desenvolupament l’àrea del canal podria proveir l’aliment equivalent de 800.000 persones. A més de l’impuls a l’agricultura el canal té el potencial per impulsar un conjunt d’activitats en el procés de transformació i distribució al llarg de la cadena alimentària a més d’altres vinculades a aquests processos concretats en serveis i proveïments de diferent índole.
Tanmateix la transformació en regadiu comporta unes inversions molt importants que, com a dificultat, se suma a una relativa aversió al canvi vers nous conreus o vers uns canals de comercialització poc o gens coneguts.
D’aquí la importància d’iniciatives que tendeixin a reduir les incerteses i facilitin la factibilitat del regadiu. Una d’elles, especialment emblemàtica, n’és la promoguda per Borges Agricultural & Industrial Nuts (BAIN, a partir d’ara), una de les empreses del Borges International Group (Grup Borges, a partir d’ara). Amb la finalitat de conèixer-ne els detalls ens hem dirigit a Mas de Colom, al bell mig d’una nova plantació de pistatxer, a Tàrrega, on en Josep Pont Amenós, Conseller Delegat del Grup Borges respon a les nostres preguntes..
En primer lloc li pregaríem que ens expliqués sintèticament el Projecte Pistatxo del Grup Borges
La idea és ben senzilla, aquestes comarques són comarques de secà. Els pagesos d’aquí es passen la vida mirant al cel, ho porten als seus gens. El moment en que arriba el Segarra-Garrigues, això canvia radicalment el panorama i s’obren moltes oportunitats. Calia aprofitar-ho.
Aquest és, doncs, el detonant del projecte, que tenim aigua i en tindrem de manera estable. Per tant havíem de fer alguna cosa. Es tractava d’impulsar un projecte empresarial que tingués sentit, que pogués tenir un impacte positiu des del punt de vista econòmic, social i local. Un projecte agrícola que alhora fos econòmicament rendible i, per tant, tingués un retorn, ja que havíem de tocar de peus a terra.
Vam escollir impulsar plantacions de pistatxo. Per què pistatxos i no ametlles o una altra cosa? Perquè pensem que és un conreu adient a aquesta terra ja que aquí fa molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu, que són les condicions que demana el pistatxo. Comercialment també té més potencialitats el pistatxo que l’ametlla, doncs l’ametlla ja s’està desenvolupant de manera gegantina. A més pensem que el pistatxo té un futur brillant, el consum va a més tant a Espanya com a la resta del món. A Espanya s’estan important cada any de l’ordre de deu, dotze o quinze mil tones, però se n’està produint mot poc a Espanya, per tant el recorregut a Espanya ja és gran però al món és encara més gran. En aquest sentit, des del Grup Borges podem aportar know how en pistatxo, ja que tenim més de 100 ha a Granada i Badajoz. Podem aportar uns coneixements que aquí no hi ha i això ens fa una mica diferents a l’hora d’avançar en aquest projecte. Pensem que és una oportunitat per a aquesta terra i pel conjunt d’Espanya Però, alhora, comercialment és una oportunitat molt raonable.
Desitjàvem realitzar un projecte compartit, un projecte win win. Per avançar en el projecte vam decidir iniciar un pla pilot a la nostra finca a Tàrrega, a la casa mare del Grup Borges, la qual no deixa de ser una finca emblemàtica. S’està desenvolupant un pla pilot per a que serveixi d’aparador als pagesos que puguin estar-hi interessats. Ens dirigim a la pagesia de la comarca i els hi diem nosaltres farem una plantació de pistatxos conreats de manera òptima que serviran de referencia per a tothom que vulgui afegir-s’hi. Els hi oferim els nostre coneixement i l’assessorament tecnològic i ens comprometem a que quan els pistatxers entrin en producció els hi comprarem la collita a preu de mercat. Al mateix temps hem ofert un seguit de visites de treball a les plantacions ja madures de Granada, que estan situades en un clima molt similar a d’aquí i són unes plantacions que van molt bé. En resum, els hi proposem que plantin pistatxos amb el compromís nostre d’acompanyar-los en coneixement tecnològic i comprar-los la collita a preu de mercat.
Als pagesos els hi oferim els nostre coneixement i l’assessorament tecnològic i ens comprometem a que quan els pistatxers entrin en producció els hi comprarem la collita a preu de mercat.
Cal dir també que avui el pistatxo està a uns preus molt positius de 7€ el kilogram cosa que avui ofereix una molt bona rendibilitat. Però al parlar del preu una cosa és l’avui i una altra el preu al llarg del temps. Per això que el preu que hauríem de prendre de referència i que recull millor el projecte és el que hem obtingut al llarg dels darrers 14 anys i que és el de 5,1 €/Kg
El projecte va començar fa dos anys i mig i avui està en plena marxa. S’han plantat o pendents de plantar més de 150 ha i hi ha molta gent esperant. El punt limitador es la possibilitat de tenir plantons, si en tinguéssim més aniríem encara més ràpids.
Quina oportunitat representa avui plantar pistatxos al Segarra-Garriga en relació a la producció i consum mundial de pistatxos?
Avui al món es produeixen unes 900.000 tones de pistatxo, 600.000 tones a Califòrnia i 300.000 tones a l’Iran i també hi ha explotacions a Turquia i països de l’entorn. A Espanya, a més de les nostres plantacions, hi ha pistatxos a Castella la Manxa a secà amb uns rendiments molt baixos i, per tant, amb unes rendibilitats molt ajustades.
Però a Espanya en consumim unes 15.000 tones de les quals n’importem el 90 %. Si en comptes d’haver de comprar els pistatxos a fora els podem produir nosaltres, és a dir, si som capaços de produir-los tan competitivament com Califòrnia, podem tenir una gran oportunitat.
Ara bé, podem tenir molta il·lusió però si aquí ens costa, per exemple, a quatre € i a Califòrnia els ven a tres € haurem fet un mal negoci. Nosaltres hem d’estar obsessionats per a que els costos del producció siguin iguals que els millors del món. El mateix criteri val per altres conreus, s’estan fent moltes noves plantacions d’ametller però no sé si tenen prou en compte que Califòrnia es un gran competidor i quan el mercat es normalitzi hauran de competir amb els preus que marqui Califòrnia.
El projecte es descriu com a projecte win win i ja ens ha avançat les aportacions de cada part, ja sigui empresa o agricultor, però quins són els riscos de l’agricultor?
BAIN assegura la comercialització del producte a preus de mercat i aporta els coneixements i tecnologia del conreu, però el risc productiu és totalment del pagès, ell ha de fer bé la feina, nosaltres l’acompanyarem però els resultats de la plantació depenen de la seva gestió.
Es a dir que la col·laboració facilita l’adopció del regadiu al reduir-ne els riscos als diferents nivells tècnics i de sortida de la producció, però també facilita la continuïtat i el desenvolupament de les explotacions agràries compromeses amb el projecte
La col·laboració facilita l’adopció del regadiu al reduir-ne els riscos als diferents nivells tècnics i de sortida de la producció, però també facilita la continuïtat i el desenvolupament de les explotacions agràries compromeses amb el projecte
Però el pistatxer no és un conreu d’aquí. A la vista de l’experiència dels primers anys del projecte s’estan adaptant bé els arbres?
De moment sí, només cal veure’ls. Fins ara les coses van tal com les havíem plantejat i fins i tot millor del que pressuposàvem. Els arbres fan goig i tots els experts que els han vist ens confirmen que van molt bé.
La clau del projecte és precisament demostrar que tot això té sentit. Quan vam iniciar el projecte i parlàvem de pistatxo als agricultors d’aquí era com parlar d’energia nuclear. La gent no ens creia. Tenint en compte que era el moment més àlgid de l’ametlla, la gent pensava “a que venen aquests a parlar de pistatxo?”. Si haguéssim parlat d’ametllers o oliveres tot hauria anat rodat però el pistatxo va crear un allau d’incredulitat. Per això que la nostra gran tasca ha estat explicar, demostrar i convèncer. Per això hem fet aquest aparador que és la plantació actual a la nostra finca. És més, si aquest projecte no hagués posat al davant aquest aparador hauríem fracassat. A partir d’aquí organitzem visites i jornades. Estem en fase de formació. En resum: primer ens mullem, ens comprometem, és a dir plantem i després ensenyem com es fa i això té una capacitat de convenciment important.
Des d’un punt de vista econòmic els estudis que han realitzat conclouen una bona rendibilitat d’aquest conreu, tanmateix els mercats poden tenir respostes cícliques de preus…
És cert, els mercats són irreverents, els mercats et poden tractar be o malament, a vegades es posen a favor del comprador y altres a a favor del productor. però una inversió així ha de mirar cicles més llargs de deu, quinze o vint anys i analitzar les grans corrents del món que són les que han de marcar la pauta. I les grans tendències del món a llarg termini ens parlen d’increment de població, població més exigent, nous mercats que s’obren, increment del consum, més població que accedeix a un consum més sofisticat. Aquestes grans corrents pel que fa al pistatxo ens orienten a més consum, tant pel pistatxo com per l’ametlla. En concret el boom de l’ametlla ha estat motivat en bona part per l’increment de la demanda de la Xina, com a nou mercat que s’ha posat a consumir ametlla de manera sobtada i això ha fet que el preu es doblés. La tendència a un major consum de fruits secs es va consolidant i, a més, és un consum molt ben avalat per criteris de salut en un moment que aquest factor es cada cop més valorat.
La tendència a un major consum de fruits secs es va consolidant i, a més, és un consum molt ben avalat per criteris de salut en un moment que aquest factor es cada cop més valorat.
Un dels problemes del que es parla en relació al pistatxer es la tardança en entrar en producció.
Sí, sens dubte, el pistatxer tarda en arribar. Tot i així en regadiu redueix l’entrada en plena producció, la qual se situa en cinc anys, aquesta és una altra avantatge del regadiu ja que en secà trigaria entre vuit i nou anys. Alhora una altre avantatge és que tarda en morir, un pistatxer pot viure amb bones condicions productives seixanta o setanta anys. Ben diferent de l’ametller que tarda menys a arribar però acaba la seva vida productiva als vint-i-cinc anys. Per tant des d’un punt de vista econòmic financer la tardança en entrar en producció es compensa amb la llargada de la seva vida. Un altre factor positiu del pistatxer és que floreix dos mesos després de l’ametller, al voltant de Sant Jordi, on les gelades són molt improbables.
Un cop a plena producció quins rendiments s’esperen per al pistatxo?
Nosaltres anem a buscar 2000 kg/ha, però és una previsió molt conservadora, amb molta probabilitat serà més. De totes maneres 2000 kg/ha a 5,1 €/Kg es una rendibilitat molt interessant.
I de quins consums d’aigua estem parlant?
El rec necessari que nosaltres aconsellem és el de 6.000 m3/ha.
El projecte es realitza prop de l’entorn de la casa mare del Grup Borges, podríem dir que hi ha hagut també arguments de caire extra-econòmic en aquesta decisió.
Si sens dubte hi ha hagut emocions i compromís amb el territori. Tenim plantacions a diferents llocs a Portugal, a Granada, a Badajoz que son igual d’importants per a nosaltres com a projecte empresarial des d’un punt de vista econòmic però aquí vulgues que no hi ha bastant de cor. Aquí es d’on som, on vivim i on pensem continuar i aquesta finca es l’emblema, la casa mare de la família.
L’empresa que promou el projecte es el Borges Agricultural & Industrial Nuts (BAIN), es tracta d’una nova empresa del Grup Borges. Amb quina finalitat ha estat creada i quins paràmetres econòmics la descriuen?
Sí l’empresa que ho promou és BAIN, és a dir Borges Agricultural & Industrial Nuts. Hem reestructurat la companyia en tres empreses. Abans era Grup Borges però ara l’empresa que es cuida dels cultius i la comercialització de fruits secs és BAIN. De fet a Borges tenim tres activitats diferenciades a les que les hi hem donat una estructura empresarial diferenciada per a facilitar el seu desenvolupament. D’una banda els fruit secs de la que es responsabilitzaria BAIN, en segon lloc tot el que es refereix a la producció de l’oli i , en tercer lloc, les marques, és a dir la part més comercial i internacional.
Per finalitzar què li diria a un agricultor que estigués indecís en relació a la participació en el projecte?
Li diria fonamentalment que el pistatxo es una grandíssima alternativa per complementar la seva explotació. Però li aconsellaria que solament destinés una part petita de la seva explotació. El pistatxo s’hauria de veure com una diversificació productiva i un complement econòmic a l’explotació. Si, per exemple, un agricultor té 10 ha, podria posar-ne dues o tres de pistatxos però no comprometre tota l’explotació en el projecte.
Font: Obealimentària
Accedeix al Projecte Pistatxo