Sala de prensa
El pistatxo captiva als agricultors dels nous regadius de Lleida
- El grup Borges espera menjar i torrar els primers fruits de Tàrrega aquesta tardor
- L’empresa capta a agricultors associats perquè conreïn pistatxers i els garanteixs la compra de la collita
Aquesta setmana es compleixen tres anys de la plantació de les primeres 15 hectàrees de pistatxers a Tàrrega, a la finca Mas de Colom de la família Pont, propietària del Grup Borges. La companyia està assessorant a propietaris dels nous regadius del canal Segarra-Garrigues en el cultiu del pistatxer, un arbre que triga quatre o cinc anys a tenir una bona collita, i els garanteix la comercialització de la producció.
Els acords amb els productors, anomenats agricultors associats, estan canviant el paisatge: en moltes terres en les que abans creixia el cereal, ara creixen pistatxers. “A dia d’avui, comptant amb les finques dels agricultors associats, s’han plantat 113 hectàrees i hi ha previstes unes 55 més a principis de 2019. El nostre objectiu en la fase inicial és arribar a les 500”, assegura el coordinador del projecte, Antoni Pujol.
“L’any passat hi va haver algun raïm petit i aquest any ja hi ha una bona mostra floral, esperem menjar pistatxos i fins i tot torrar”, afirma. “El nostre projecte és exclusivament de regadiu, amb una dotació d’aigua mínima de 4.000 metres cúbics per hectàrea i any”, assenyala.
Visites a Granada per captar associats
Per conèixer el cultiu, un centenar d’agricultors lleidatans van visitar la plantació de pistatxos de Borges a Guadix (Granada) en quatre viatges organitzats al setembre, en plena collita. Ja s’han animat molts, majoritàriament de Tàrrega, Verdú, Artesa de Segre, Les Puelles, els Omellons, Claravalls o Torrefeta. A Tàrrega i Verdú es concentren les plantacions més grans.
Ramon Boleda, de Verdú, és un dels productors que s’ha animat a conrear pistatxers. Ho va fer fa dos anys després de conèixer els arbres de Granada. Boleda conrea 20 hectàrees en les finques en les que ja pot regar i té la intenció de plantar-ne cinc més quan el regadiu avanci. “L’arribada del regadiu ens va obrir un món, havíem de decidir si seguíem conreant el de sempre o produir alguna cosa nova”, explica. “En les terres que tenia ordi i blat vaig optar pels pistatxos, he anat dues vegades a Granada i em sembla més interessant que el cereal”, explica.
“És cert que en els primers anys no tindré collita, però després no hauré de arrencar l’arbre als 20 anys, perquè en pot aguantar 50”, explica. Aquest agricultor també té vinya i ven el raïm a grans empreses vinícoles. Aquest negoci, la vinya, és el que li permet aguantar fins que els pistatxers donin fruit.
El projecte de Borges inclou la construcció d’una planta elaboradora quan el gruix de les plantacions entrin en producció. “La inversió serà rellevant però encara no estem en condicions d’avançar xifres”, assenyala Pujol.
La plantació de pistatxos és un dels quatre motors amb els quals la Generalitat va anunciar fa uns anys la seva intenció d’activar el canal Segarra-Garrigues. Els altres tres són el projecte de pomeres amb Fruits de Ponent d’Alcarràs, el projecte de doble collita anual de blat de moro per a l’alimentació ramadera amb la Cooperativa d’Ivars d’Urgell i el de Codorniu i el Grup de Cellers de les Valls de Riucorb que promouran la viticultura de regadiu basant-se en les tres Denominacions d’Origen de la zona (Costers del Segre, Cava i Catalunya).
El director general de Desenvolupament Rural de la Conselleria d’Agricultura, Oriol Anson, assenyala que la proposta de Borges és interessant “perquè facilita prolongar una mica més la cadena, el productor no ha de buscar-se la vida per comercialitzar el seu producte sinó que produeix una combinació, el productor produeix i té assegurada la sortida comercial”. Per això, Anson celebra que el pistatxer sigui un dels cultius escollits en els nous regadius:” Tenen molta importància la fruita dolça i de fruits secs en general, com el pistatxo. Els ametllers també estan prenent força”.
El Centre de Recerca Agroambiental El Chaparrillo, a Ciudad Real, ha elaborat un mapa teòric del cultiu del pistatxo a Espanya en què l’àrea del canal Segarra-Garrigues figura entre les zones adequades, segons un dels seus tècnics, José Francisco Couceiro.
De les 366 hectàrees de pistatxers registrades el 2017 a Catalunya, 350 estan localitzades a Lleida. La majoria, 200, encara ocupen terres de secà com les de Maials; mentre que 166 ja estan en zona de regadiu. Les dades de la Conselleria d’Agricultura reflecteixen un descens del secà i un augment de l’àrea de regadiu. El 2014 tota la producció de pistatxo es concentrava a Lleida, amb 299 hectàrees, de les quals 217 eren de secà i 82 de regadiu.
Font: La Vanguardia